Joan Roman és d’aquells artistes prolífics en la trajectòria de Taller de Picasso. Hi va exposar durant vàries èpoques de la galeria, als anys 70 i 80, cosa que permet copsar l’evolució artística d’un pintor que, segons els crítics, expressa molt bé la dualitat del combat entre “elements externs i circumstancials” i “els anímics interns”. Una de les seves obres, La Carta, fa una revisió moderna del tema de la dona i la carta.

Les cartes d’amor i les dones són dos elements pictòrics molt recorrents, que han donat peu a grans obres mestres de la pintura. Una d’elles és el quadre Noia de blau llegint una carta, de Johannes Vermeer, qui va tocar aquest tema en d’altres obres, com La carta d’amor.

En aquests quadres, la dona apareix o bé llegint / rebent una carta o bé escrivint-la, essent la seva expressió -com a reacció a aquesta acció- un dels focus d’atenció, com succeeix en la pintura de Joan Roman de la Col·lecció Jordi Costa del Taller de Picasso de Barcelona. Es tracta d’un guache del 1989.

Artistes seduïts per les cartes

La llista d’artistes que han tocat aquesta temàtica al llarg de la història és força llarga i inclou pintors com Henry James Richter, Frans van Mieris el Vell, Thomas Benjamin Kennington, Carl Herpfer, Gabriël Metsu, Petrus van Schendel, Jean Honoré Fragonard, Carl Spitzweg, Haynes King, Albert Roelofs, Julian Alden Weir, Auguste Toulmouche, James Carroll Beckwith o Vincent van Gogh. Aquest últim, però, en la seva obra La Carta, opta pel personatge masculí. 

El tema que va tocar Joan Roman en el seu quadre ha seduït fins i tot al món tecnològic en els nostres dies. Tim Cook, en una de les seves presentacions d’Apple, va arribar a utilitzar un quadre de Pieter de Hooch de l’any 1670, en el qual es veu un home lliurant una carta a una dona. Tot, per intentar demostrar que, aparentment, l’iPhone va ser inventat fa gairebé 350 anys.