Half a century later, the painting Memory, Freedom, Hope (1977), by the artist Domingo Millán (Alcoy, 1947 – 2016), has been exhibited again in Barcelona, coinciding with the 50th anniversary of the art gallery Taller de Picasso. Sant Felip Neri, with the trail of shrapnel from the bombs. /Photo: Lorenzo Duaso The artwork, which alludes
Mig segle després, el quadre Memòria, llibertat, esperança (1977), de l’artista Domingo Millán (Alcoi, 1947-2016), s’ha tornat a exposar a Barcelona coincidint amb el 50è anivesari de la sala d’art Taller de Picasso. L’obra, que al·ludeix en una de les seves tres parts als bombardejos que va patir Barcelona l’any 1938, es va poder veure els
Poco tiene que ver la Barceloneta de hoy con el barrio marinero de antes de los Juegos Olímpicos de 1992. La transformación urbanística que experimentó esta zona emblemática de Barcelona, muy cercana a la Vila Olímpica, y el gran crecimiento del turismo desde entonces, con la construcción de nuevos edificios -como el llamado hotel Vela-
El marchante de arte y propietario de Taller de Picasso, Jordi Costa, mantuvo una relación muy estrecha con los artistas. Y es que su galería no sólo era un centro de exposiciones, sino también un punto de vida social de gran efervescencia, incluso, en época del franquismo, cuando también actuó de refugio y epicentro de
Today’s Barceloneta is very different from the maritime neighborhood before the 1992 Olympic Games. The urban transformation that this emblematic area of Barcelona experienced, very close to the Olympic Village, and the great growth of tourism since then, with the construction of new buildings – such as the so-called Hotel Vela – have completely changed
The art dealer and owner of Taller de Picasso, Jordi Costa, maintained a very close relationship with the artists. And it is that his gallery was not only an exhibition center, but also a point of social life of great effervescence, even during the Franco era, when it also acted as a refuge and epicenter
Poc té a veure la Barceloneta d’avui amb el barri mariner d’abans dels Jocs Olímpics del 1992. La transformació urbanística que va experimentar aquesta zona emblemàtica de Barcelona, molt propera a la Vila Olímpica, i el gran creixement del turisme des de llavors, amb la construcció de nous edificis -com l’anomenat hotel Vela- han canviat
El marxant d’art i propietari de Taller de Picasso, Jordi Costa, va mantenir una relació molt estreta amb els artistes. I és que la seva galeria no només era un centre d’exposicions, sinó també un punt de vida social de gran efervescència, fins i tot, en època del franquisme, quan també va actuar de refugi
Joan Roman is one of the most prolific artists in Taller de Picasso. He exhibited in the gallery at various times in the 70s and 80s, something that allows us to capture the artistic evolution of a painter who, according to critics, expresses very well the duality of the combat between “external and circumstantial elements” and “the
Joan Roman es uno de los artistas más prolíficos de Taller de Picasso. Expuso en la galería en varias épocas, en los años 70 y 80, cosa que permite captar la evolución artística de un pintor que, según los críticos, expresa muy bien la dualidad del combate entre “elementos externos y circunstanciales” y “los anímicos internos”.
